Liffey

A+ A A-

Aquest passat dissabte, agents de tres comissaries -la de Bunclody (Comtat de Wexford), Henry Street (Limerick) i Tallaght (Dublin 24)- van estrenar un nou uniforme d'estiu però, a diferència de qualsevol nen amb sabates noves, la mesura no ha estat rebuda amb gaire alegria entre els que l'hauran de dur perquè, segons han criticat diversos gardaí, la nova indumentària no és gaire pràctica i el que és més important, no sembla gens professional.

La samarreta està dividida en dues parts: la superior és gairebé igual a l'actual però del pit cap avall és més lleugera i transpirable, una característica que hauria d'anar molt bé durant aquests dies de calor en què en alguns llocs s'ha superat els trenta graus; pel que fa als pantalons, són fets del mateix teixit que l'actual però tenen unes butxaques a mitja cama una mica més grans.

Segons Ciarán O'Neill, president de la Garda Representative Association (GRA), una organització que aplega la majoria dels gardaí rasos, l'uniforme és la part més visible de cada un dels membres de la policia i a banda de confort, ha de donar una imatge de seguretat, puix que si la gent se'n va corrent quan hi ha perill, els gardaí corren cap al perill.

De tota manera, la introducció d'aquest nou uniforme només és una prova pilot i tota la informació rebuda dels agents que el portin serà tinguda en compte a l'hora de determinar les condicions del nou contracte de proveïment d'uniformes, que s'atorgarà via concurs públic en els mesos vinents.

Font: The Journal.ie

Publicat a Societat

Els efectius de la Garda continuen augmentant des que a la tardor del 2014 va acabar-se el veto a la contractació de nous agents, una prohibició que va afectar tot el sector públic i que, entre baixes i jubilacions, va deixar el cos policial sota mínims. Ara, després d'uns quants anys amb l'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) funcionant a ple rendiment, s'espera que d'aquí al 2021 es reclutin uns 1.700 agents addicionals, fent arribar el nombre total d'efectius fins als 15.000, és a dir, 2.000 més del llindar que es considera mínim per tal d'oferir un servei amb garanties.

Amb tot, l'objectiu de la Garda no és només numèric sinó també que al cos s'hi reflecteixi la diversitat de la societat irlandesa, que ha canviat molt durant els darrers anys arran de l'arribada massiva d'estrangers que han aprofitat les èpoques de bonança econòmica per tal d'intentar tenir un futur millor, revertint la tendència històrica dels irlandesos a emigrar.

Així doncs, malgrat que el procés de selecció està obert a tothom, el ministre de Justícia, Charlie Flanagan, ha fet una crida als membres de les minories a unir-se a la Garda a fi de poder servir millor la diversa població irlandesa i alhora enviar el missatge que la policia és un reflex de la societat.

Flanagan ha recordat que fer carrera a la Garda té el premi de fer una gran contribució al benestar i a la seguretat dels ciutadans, sigui patrullant pels carrers, que és el que fa el gruix de la plantilla, o en divisions més especialitzades com la lluita contra el crim organitzat, protecció de menors, control de fronteres, antiterrorisme o relacions amb policies d'altres països.

Font: The Irish Times

Publicat a Societat

Sembla que això de no dur pistola, a excepció de les unitats armades, obliga la Garda a fer ús d'alternatives que serveixen per a asserenar l'ànim dels qui es comporten de manera agressiva i una d'elles és el gas pebre, que surt a raig de la mà dels gardaí segons les xifres facilitades pel GSOC, una entitat independent que investiga les actuacions policials. En aquest sentit, des de l'inici de l'any passat fins a la primera setmana de novembre van prémer el botó del pot per a ruixar algú, com a mínim, 502 vegades.

Aquest ús és exageradament elevat si es compara amb les 68 vegades que la policia metropolitana de Londres hi va haver de recórrer durant tres mesos, d'abril a juny del 2017, que si s'extrapolen a un any, surten 272 raigs de pebre. Tanmateix, un portaveu de la Garda ha suggerit que aquesta diferència es podria explicar pel fet que els agents londinencs també poden fer servir el Taser i l'any 2016 ho van fer en 238 ocasions.

Un altre tema pendent i que preocupa al GSOC és la manca de rapidesa amb la qual es reporta el seu ús, tant el gas de pebre com qualsevol altra arma, i és que malgrat que s'ha de fer abans de 48 hores, l'any passat això només es va complir en 33 ocasions. En algun cas extrem s'ha tardat més de dos mesos a transmetre la informació.

Font: The Irish Times

Publicat a Societat

La Garda ha donat suport a una iniciativa endegada el mes de novembre passat per l'ajuntament de Waterford i que rep el nom de “Demana per l'Angela” (Ask for Angela). Aquesta frase és un missatge en codi que significa que la persona no se sent segura o té algun problema, bàsicament, demanar ajuda d'una manera discreta. Després de Waterford, la pràctica va expandir-se a un pub de Limerick i l'ajuntament de Cork la implementarà durant les setmanes vinents.

Una manera de saber que el pub forma part de la iniciativa és penjar pòsters pel local, principalment als lavabos, amb instruccions per a les dues parts, tant a la persona que necessita ajuda, sobretot dones que són víctimes d'assetjament sexual, com als treballadors del pub, la majoria dels quals han rebut formació de com gestionar la situació d'una manera eficaç i discreta.

D'altra banda, una portaveu de l'ajuntament de Waterford ha dit que de moment encara no se sap quantes vegades s'ha utilitzat el missatge codificat però que els pubs participants compilaran la informació que servirà per a fer un informe anual.

Font: The Journal.ie

Foto original

Publicat a Societat
Dijous, 28 de setembre 2017 00:00

Centralisme policial

L'Escola de Policia de Templemore (Comtat de Tipperary) continua formant agents de la Garda, fet que alleuja la manca de gardaí patida durant els anys més durs de la crisi quan no hi havia nous reclutes i es va haver de reduir el personal; aquestes retallades van afectar sobretot les zones rurals. Tanmateix, malgrat les noves fornades de policies sembla que hi ha un centralisme dublinès molt acusat; en aquest sentit, durant l'any 2015, dels 981 nous policies 472 van anar a parar a alguna de les sis divisions que hi ha a Dublin.

Font: Irish Examiner

URL curta: bit.ly/2wXJxpg

Publicat a Despatxos

La guerra sense quarter entre els clans dels Kinahan i dels Hutch ha fet que la Garda hagi de treballar de valent per mirar de tenir la situació sota control i això, evidentment, té un cost, com ho il·lustra el fet que durant els primers sis mesos d'enguany la policia ja acumuli 60,5 milions d'euros en hores extra. Aquesta xifra representa un increment del 57% durant el mateix període de l'any passat i supera àmpliament els 41,4 milions de tot el 2012.

Una de les regions policials on s'ha incrementat la factura salarial ha estat la de Dublin Nord, un dels punts més calents de la capital i feu del Hutch, on hi ha hagut més presència de les unitats de la Garda, visiblement armades, amb punts de control durant les vint-i-quatre hores del dia. En aquesta zona el cost durant els primers sis mesos ja s'enfila fins als 6,5 milions d'euros, quan durant el primer semestre del 2016 havien estat 4,5 milions.

La informació detallada, que s'ha obtingut mitjançant la Llei de Transparència Informativa (FOI, Freedom of Information Act), revela que un sergent de la regió metropolitana de Dublin Nord va guanyar 49.098 euros en hores extra durant els sis mesos, un import que és superior al salari base anual d'alguns agents d'aquest rang. En total hi va haver 16 gardaí que van guanyar entre 30.000 i 40.000 euros en hores extra.

Per la seva banda, un portaveu de l'Associació de Gardaí Rasos (GRA), que té uns 10.000 membres, la majoria dels quals patrullant pels carrers, ha alertat que les hores extra no seran mai la solució sinó que ho seria un nombre suficient d'agents. En aquest sentit, el portaveu afirma que ara el cos té una mica més de 13.000 efectius però que, si es vol oferir un servei de qualitat, n'hi haurien d'haver més de 16.000.

Font: The Journal.ie

URL curta: bit.ly/2wgh51i

Publicat a Economia
Dilluns, 07 August 2017 00:00

La Garda vol negres i asiàtics

L'editorial del darrer número de la Garda Review, la revista mensual de l'associació de gardaí rasos (GRA), que compta amb uns deu mil membres, ha alertat que la policia irlandesa no reflecteix l'evolució de la societat, sobretot en el camp de les minories ètniques que han arribat al país durant les últimes dècades. Això ho exemplifica el fet que al cos no hi ha cap membre de raça negra o caribenya. Així doncs, la GRA demana que es prenguin mesures a fi de canviar aquesta situació.

Font: Irish independent

URL curta: bit.ly/2ugdpIo

Publicat a Despatxos
Dijous, 13 de juliol 2017 00:00

Un carrer, un garda

Segons ha informat el Sotscomissari en Cap de la Garda, Pat Leahy, a final d'any cada carrer de Dublin tindrà assignat un garda, una iniciativa que s'emmarca en el nou pla policial per a comunitats locals; a partir del 2018, s'implantarà a la resta del territori. Leahy ha explicat que les tasques del garda seran com les d'atenció al client i estarà en contacte amb tots els actors de la zona com residents, associacions, comerciants i polítics.

Font: Irish Examiner

URL curta: bit.ly/2tfJVZO

Publicat a Despatxos
Dimarts, 30 de maig 2017 00:00

Serveis secrets i estalviadors

Malgrat que l'amenaça terrorista ha augmentat d'una manera clara durant els darrers anys, els serveis secrets irlandesos s'han mostrat molt estalviadors; aquesta és la conclusió a la qual s'arriba a partir de les despeses dels serveis secrets, que durant els darrers anys se'ls ha assignat una partida anual d'un milió d'euros. La diputada Catherine Murphy, dels Social Democrats, va demanar quants diners s'havien retornat i la resposta va ser que l'any passat es van tornar 309.000 euros, 365.000 l'any 2015 i 407.000 l'any 2014. Els serveis secrets operen en dos equips, un de la Garda i l'altre de l'exèrcit.

Font: The Journal.ie

URL curta: bit.ly/2r5twco

Publicat a Despatxos
Dimarts, 02 de maig 2017 00:00

Sense piscina a Templemore

Els veïns de Templemore (Comtat de Tipperary) ja no podran utilitzar la piscina ni els camps d'esports situats a l'Escola de Policia, acabant amb una pràctica que ha durat diverses dècades. La mesura no ha agradat gens als veïns, amb l'agreujant que ha estat de la nit al dia i sense consultar-los, per la qual cosa les escoles que hi feien classes de natació s'han quedat sense piscina. A més, en ser un poble petit no hi ha cap més instal·lació d'aquest tipus a la zona. De moment ningú no ha donat explicacions clares als afectats i les autoritats policials només han informat que estan en procés de revisió del protocol d'ús de les instal·lacions.

Font: The Journal.ie

URL curta: bit.ly/2pBPcfX

Publicat a Despatxos
Page 1 of 7