Liffey

A+ A A-

Els camps d’Athenry es queden sense pomes

Els camps d’Athenry es queden sense pomes Camps als afores d'Athenry, Comtat de Galway / Foto: Liffey

A principi del 2015 la companyia Apple va anunciar la seva intenció d'invertir 850 milions d'euros en la construcció d'un centre de dades als afores de la població d'Athenry (Comtat de Galway), una decisió que es va basar en el fet que l'oest d'Irlanda té un clima fresc, fins i tot a l'estiu, i que aquestes instal·lacions generen molta calor, per la qual cosa han de construir-se en llocs que tinguin unes caracteristiques climatolögiques molt específiques.

L'anunci d’Apple va ser molt ben rebut per la majoria dels veïns i pel govern, que veien que això aportaria llocs de treball a la zona, 300 durant la construcció i 50 un cop acabat. El complex tecnològic d'Athenry estava destinat a allotjar dades dels serveis Apple Music, iCloud, the App Store, missatgeria, mapes i Siri.

Tanmateix, com molt sovint passa en el farragós procés de sol·licitud de permisos urbanísitics, el cas va entrar en un inacabable estira-i-arronsa a diverses bandes en què s'hi han vist implicats Apple, An Bord Pleanála (l'ens regulador urbanístic), diversos objectors i els tribunals. El cas ha anat alegrement d'un costat a l'altre, de vegades semblava que Apple ho tenia guanyat però un tribunal donava la raó als objectors i viceversa.

Ara, malgrat que els tribunals no havien pres la decisió final, Apple ha anunciat que retira el projecte cansada de batallar en un sistema burocràtic que dóna un gran poder de disrupció als objectors, però alhora ha volgut aclarir que això no té res a veure amb l'afer fiscal en què la Unió Europea va obligar l'empresa de Cupertino a tornar a Irlanda 13.000 milions d'euros en impostos estalviats via avantatges fiscals durant uns quants anys. Apple és a Irlanda des del 1980 i dóna feina directa a 6.000 persones, la majoria de les quals al seu quarter general europeu situat a Cork.

La notícia ha estat rebuda amb consternació per gairebé tothom, sobretot els agents socials i econòmics, que havien vist en aquest projecte una bona oportunitat de creixement per a la regió i és que les poblacions de l'interior solen ser ignorades per les multinacionals estrangeres que volen invertir a Irlanda. A més, en l'àmbit nacional, això podria fer que algunes empreses requerint de permisos urbanístics a l'hora d'establir-se aquí s'ho pensessin dues vegades i acabessin invertint en un altre lloc.

En aquest sentit, el centre de dades que Apple va anunciar per a Dinamarca al mateix temps que el d'Athenry començarà a funcionar l'any vinent i la companyia ja ha anunciat noves inversions al país escandinau que, probablement haurien pogut anar, en part, a Irlanda.

També el Taoiseach Leo Varadkar ha mostrat la seva decepció i molt probablement, com ja han demanat diverses veus afectades pel fenomen dels objectors compulsius, encomanarà algun estudi que revisi el sistema actual de permisos urbanístics a fi de fer-lo més àgil i evitar de perdre inversions multimilionàries com la d'Apple a Athenry.

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.