Liffey

A+ A A-

Molts cartells pels carrers malgrat el risc de multa

Molts cartells pels carrers malgrat el risc de multa Cartell demanant el "No" al referèndum de la 8a esmena / Foto: Liffey

A l'inici de campanya de comicis electorals o referèndums es poden veure hordes d'activistes enfilats alegrement a escales o utilitzant petites grues (cherry picker) a fi de penjar un cartell en un fanal; per contra, a l'hora de treure'ls ja és una altra història i ja no hi ha tants voluntaris, sobretot entre els del bàndol perdedor, que veuen que el seu esforç no ha tingut premi, o dels candidats a alguna cosa, com diputat o regidor municipal, que no han obtingut l'escó.

Així doncs, a fi de fer moure del sofà els qui han penjat cartells a tort i a dret unes setmanes abans, la legislació actual estipula que set dies després de la votació els carrers han d'estar nets de propaganda; tanmateix, només cal fer un tomb per qualsevol població d'Irlanda per veure que ni l'amenaça de multa de 150 euros per cartell fa espavilar els responsables de treure'ls.

Això podria explicar-se pel fet que l'administració sempre ha fet els ulls grossos en aquest tema i mai no s'aplica la llei al peu de la lletra, deixant un ampli marge de temps per facilitar la tasca a aquells que s'ho agafen amb molta calma. Un problema afegit en el cas del referèndum sobre la vuitena esmena és que hi ha cartells que van ser penjats per grups desconeguts, per la qual cosa no es poden associar a ningú en concret.

Amb tot, cada vegada són més les veus que demanen de restringir la quantitat i la ubicació dels cartells electorals que, segons diversos estudis, en l'era digital i de les noves tecnologies no influeixen gens els votants a l'hora de triar una opció o candidat. En aquest sentit, els Verds han demanat d'eliminar-los completament o en el pitjor dels casos només permetre'ls en zones designades a tal efecte.

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.