Liffey

A+ A A-

L'Estat irlandès demana disculpes als homosexuals

L'Estat irlandès demana disculpes als homosexuals La Pride Parade de Dublin / Foto: Liffey

A poc a poc Irlanda va avançant cap a la modernitat tot reconeixent algunes de les pàgines més fosques de la seva història, moltes d'elles sorgides de la combinació explosiva entre moral victoriana i Església Catòlica, i ahir va ser el torn dels homosexuals, a qui es va demanar disculpes per tot el dany sofert durant el llarg període en què la seva orientació sexual va ser considerada delicte i és que la despenalització no va arribar fins al 1993.

En aquest sentit, Charlie Flanagan, ministre de Justícia, just abans de l'aprovació d'una moció del Labour presentada al Senat reconeixent el mal causat, va demanar disculpes a tots els afectats en nom de l'Estat. La disculpa arriba coincidint amb el 25è aniversari de la descriminalització de les relacions sexuals entre dos homes, tot i que Flanagan va afirmar que res del que es digués ara podia reparar el dany causat; el ministre va afegir que el govern reconeixia l'error i que cercaria la manera de millorar la vida de tots els membres de la societat.

La història de la lluita contra aquesta discriminació és molt llarga i s'ha avançat molt lentament; de tota manera, ja queden molt lluny els anys més foscos, en què els homosexuals podien acabar a la presó i segons els arxius de Justícia, entre 1940 i 1980 se'n van empresonar gairebé 500. D'altra banda, malgrat que la llei només afectava els homes, l'estigma i la marginació impactava els dos sexes per igual.

També va afegir-se a la disculpa Leo Varadkar, el primer Taoiseach de la història que s'ha declarat obertament homosexual. Varadkar ho va fer des del Dáil, on va recordar que no fa pas gaire la seva orientació sexual no li hauria permès de ser primer ministre, a banda d'explicar que l'any en què va néixer, el 1979, hi va haver 44 condemnes per homosexualitat.

Varadkar va recordar que alguns dels patriotes que van estar involucrats en la fundació de l'Estat irlandès, tant homes com dones, eren homosexuals i va acabar agraint la feina feta als milers d'activistes que ho van fer possible, com el senador David Norris, tota una icona en la lluita pels drets del col·lectiu LGBT a Irlanda i que va començar la seva particular batalla legal l'any 1977.

Escriu un comentari

(*) Indica camps obligatoris. El codi HTML no és permès.